VUELVO A SER NIÑO (3) "PER QUÈ NO SE’N RECORDA?"
Tercer y penúltimo artículo dedicado al "pajarito" que emprendió su vuelo hace casi un año. En esta ocasión, son las palabras escritas por mi hija, el mismo día que desplegó sus alas. Des de que naixem els avis han estat sempre al nostre costat, ens han fet cas, ens han comprat tot el que volíem, quan estàvem malalts ens oferien la seva casa, ens cuidaven, donaven tot per nosaltres. Passen els anys i te n’adones que els teus avis es van fent grans, que ja no poden fer les mateixes coses que quan eres petit. Es posen malalts, els puja la tensió, hem d’anar amb compte per no posar-los nerviosos... fins que un dia al teu avi li diagnostiquen una malaltia que no saps el que és. Vols saber més coses i els preguntes als pares, ells t’ho diuen com si res, però en el fons els costa explicar-ho. Un dia segueix un altre i per tu el teu avi està bé, com sempre! Però els teus pares, la teva àvia i els teus tiets diuen que ell va empitjorant, però tu no ho veus. Fins que un dia comences...